Compartir és conèixer.

Un dels avenços de la nostra època és el de poder compartir tants coneixements amb la gent de qualsevol contrada del món.

Tot aquest coneixement compartit ens ha d' apropar més a la millora de les condicions de vida dels éssers humans i a la democràcia. Ha de suposar una millora en l' educació, ja que aquesta ara pot arribar a llocs on abans no hi havia mitjans. I el coneixement és compartit, fins i tot en la seva divulgació,en la seva creació, pensem en les enciclopèdies on line. Aquestes permeten la col.laboració de tots els interessats, en la millora de l' explicació dels temes.

Estem visquent una revolució del coneixement i en som plenament els protagonistes; un nou Renaixement, una època d' universalització del coneixement.

L'engendrament de Jaume I.

Vam comparar el tractament de l'episodi de l'engendrament de Jaume I que fan les cròniques de Jaume I, Ramon Muntaner i Bernat Desclot.

Explica Ramon Muntaner, amb un to novel·lesc, que el rei Pere II d'Aragó no se sentia gaire atret per la seva dona, la reina Maria de Montpeller, i aquesta es desesperava en veure que el tron quedaria sense hereu. Com a dona molt entenimentada que era, prepara un pla per poder unir-se amb el rei i engendrar el futur rei.

Li demana al seu fidel servent que a la nit meni el rei a la cambra on ell creu que hi ha allitada la seva amant, al palau de Mirabais. Tota la cambra a les fosques, el rei confiat hi va de cap. Quan ja es troba entre els braços de la dona, no se n'adona de qui l'abraça, que és la seva senyora reina, no pas la seva amiga.

La cosa funciona i es diu que al matí el rei està molt content d'haver compartit aquella nit amb la reina.

Aquest fet tan divertit de la substitució de l'amant es veu de manera diferent en les tres cròniques esmentades.

Llegim els textos en què es tracta el capítol i busquem les diferències que hi trobem. Ens fixem en la diferència quant a argument i estil. Tractem de veure trets característics de l'estil de cada cronista: la relació àgil que estableix Muntaner amb el lector; les descripcions detallistes de Desclot; la fidelitat a la llengua parlada de Jaume I.