Com les branques d'un arbre.

Durant aquests dies hem estat treballant la morfologia del nom. Si bé el tema sembla àrid, es converteix en un joc molt plaent i engrescador, perquè comencem a crear o "inventar" paraules a partir de diferents categories gramaticals i usant sufixos. Fem noms a partir de noms, d'adjectius i de verbs.

El lexema de la paraula, la part significativa, no varia. Per això trobo tan encertat denominar-la arrel. Els sufixos són les terminacions que donen significats nous al significat bàsic.

Paper, paperer, papereria, paperera, paperassa, paperina, paperot, paperam... 

No em direu que no dóna per a fer un concurs!

M'agrada comparar les paraules derivades amb les branques d'un arbre i el lexema amb l'arrel, allò que fixa la paraula en el seu significat principal.