 |
| Capitell a Sant Pau del Camp. |
A la classe de Llatí vam proposar un exercici que consistia en el següent: calia cercar informació i imatges d' un ésser fabulós de la mitologia greco-romana. La curiositat dels alumnes va portar a cercar altres mitologies, com la nòrdica, però això ja era interessant, perquè permetia comparar el mite romà amb éssers d'altres cultures. La descripció de l'ésser havia de contenir les seves qualitats, tot i analitzant la seva característica principal, allò que més ens atreia d'ell, per la feredat que ens produïa o per la seva excepcionalitat.
Un cop feta la descripció havíem d'escriure una escena mitològica. Un diàleg en què aparegués aquest ésser interactuant amb altres personatges. També havíem de dur a classe un objecte casolà que pogués representar aquest ésser i explicar la simbologia que havíem fet.
Aquí trobareu una mostra dels treballs.
LES
SIRENES.
DESCRIPCIÓ:
Les
sirenes són criatures mundialment conegudes com a dones meitat peix,
meitat ésser humà, amb escames viscoses i dures. En l'antiga
mitologia eren les criatures més belles de la terra, no tenien
comparació. Cap era igual, però totes eren grans belleses del món
submarí, i, fins i tot, terrestre.
Elles
cantaven amb les seves fabuloses melodies per atreure els mariners.
Les dues combinacions, melodia i bellesa, feien tornar bojos a
aquells qui les sentia i qui les veia.
Les
sirenes eren representades amb llargs cabells i amb instruments
musicals, encara que la imatge ha anat variant fins a ser
representades amb un mirall i una pinta. Antigament, la cua
simbolitzava la prostitució i el mirall servia per veure l'ànima
de la criatura associada amb el pecat i el mal. Les sirenes, gran
temptació dels homes per la seva enlluernadora bellesa, es podrien
associar a la figura de Lilith, ja que aquesta es pot entendre com
l'origen de la temptació al ser la mare de tots els dimonis i al ser
una criatura també de gran bellesa i provocació.
OBRA TEATRAL:
(objecte
mirall)
(És
un dia en plena tarda. Un nen passeja per la vora de la platja, amb
la calma, fins que sent que la seva mare el crida.)
TITUS: Sí, mare!
(EnTitus segueix caminant tranquil·lament per la platja, agafant petxines. Sent un cant molt bonic. S'apropa encuriosit fins arribar a un lloc ple de roques on hi ha una dona pentinat-se. Al seu costat hi ha un mirall.)
SIRENA: (cantant) Sé que m'observes... Vine aquí...
(En Titus s'apropa i no sap per què ho fa. Quan és gairebé al davant seu, veu que la dona té cua de peix.)
SIRENA: (cantant) Diga'm... El teu... (en un xiu-xiu)... nom...
TITUS: (depressa) Sóc en Titus, el meu pare és pescador i visc aquí al costat!
SIRENA: Ets només un nen! Què fas aquí?
TITUS: Passejar. M'avorria a casa.
SIRENA: Et portaria a veure un món fantàstic, però ets massa petit... Quan creixis, busca'm
(La sirena es llença a l'aigua.)
TITUS: Espera! No sé com et dius, ni com cridar-te!
(La sirena surt de l'aigua i treu un cargol.)
SIRENA: Bufa i vindré!
(La sirena es torna a submergir.)
Eva
Yamuna Sánchez
Anna Pàez.
LES BANSHEE
A
continuació vaig a parlar sobre l'ésser mitològic que he trobat.
Després d'haver estat buscant algun ésser mitològic original i
poc conegut, vaig trobar les Banshees, i, com ja havia llegit algun
llibre on aquestes es mencionaven, vaig triar-les i vaig aprofundir
en aquest tema. Aquí el meu treball.
Les Banshees
són éssers mitològics femenins que normalment estaven associades
amb la mort. Provenen del folklore irlandès i són les més temudes
pels irlandesos.
Es deia que
quan escoltaves el crit d'una banshee (una cosa tenebrosa i
inhumana) era presagi que algú de la teva família anava a morir,
per tant, les Banshees eren éssers premonitoris de la mort.
Es diu que
es podien representar de 3 maneres, però sempre humanes. Es podien
representar amb la forma d'una jove molt maca, d'una dona
atractiva o d'una dona de mitjana edat. Totes amb trossos de roba
per sobre per tapar-se o simplement nues. Això variava segons l'edat
de la Banshee. Però, normalment, no es mostraven físicament, sinó
que només podies escoltar el seu crit esgarrifós, i únicament a la
nit.
Durant l'Edat Mitjana les Banshees van començar a aparèixer a
Irlanda, però només van aparèixer a famílies de bons diners i
pura descendència celta: els O'Neills, O'Brien, O'Connor,
O'Gradys i Kavanaghs. Al cap dels temps, les Banshees es van anar
estenent, ja que les famílies ho feien i van arribar a llocs com
Amèrica, Escòcia, Anglaterra, etc.,...
Un objecte
que he pensat que es pot relacionar amb les Banshees, és la imatge
d’una finestra amb els vidres trencats, ja que la seva potència en
la veu pot arribar a fer molt mal i trencar vidres.
Una llegenda
que he trobat és de la família Rossmore, del comtat irlandès de
Monaghan.
Al 1801, el
general Robert Cunningham era molt malalt i a punt de morir.
Aleshores, el seu germà, William Rossmore va escriure una història
(que va passar de generació en generació), el que va ser la primera
manifestació de la seva Banshee.
Eren les
dues de la matinada, quan en William es va aixecar de cop.
William: No
puc dormir.
Dona: Vinga, torna't a dormir que si no demà estaràs cansat.
William: Crec que em passa alguna de grossa. Avui la nit està massa tranquil·la. (S'aixeca i va cap a la finestra) Em fa mala espina.
Dona: El que passa es que portem uns dies molt atabalats, amb això del teu germà, no pots ni respirar.
William: Tens raó, però... (veu una ombra corrents pel pati) (Accelerat) Ho has vist!? Hi havia algú allà fora!
Dona: (S'acosta a la finestra) Jo no hi veig res, vinga, deixa-ho estar..
(De cop i
volta se sent un crit molt fort. En William i la seva dona s'han de
tapar tapar les orelles, és molt dolorós i es trenquen les
finestres.)
Dona: (Exaltada amb una mica de por) ¿¡Què ha estat això?!
William: ( cridant) Hem de sortir d'aquí, córre, anem a buscar el meu germà!
(Comencen a córrer i en arribar a la cambra del germà, aquest és mort.)
Dona: No és possible..
William:
Les Banshees existeixen, i la nostra família en té una.
Aina Peris.
Aina Peris.
