Arran d'uns estudis que van aparèixer fa un temps a la premsa sobre l'ensenyament, més concretament sobre el rendiment dels nostres estudiants a la secundària, vaig anar pensant en la mostra de les possibilitats d'adquirir lèxic que tenien els estudiants, segons la capa social a la qual pertanyien. Vaig sentir com mai la importància i la urgència de la nostra tasca, enmig de la corrent antagònica per portar-la a terme, en plena època de la imatge, de la immediatesa i de la saturació d'informació.
Crec que el professorat té el deure de garantir a les famílies més desfavorides una bona quantitat de mots nous cada dia per als seus fills.
Una família desfavorida és aquella que treballa moltes hores per tirar endavant i no té prou temps per parlar amb els seus fills; és aquella que no té gaires llibres als prestatges; la que no pot pagar estudis a escoles privades ni ampliacions d'estudi; la que no pot donar als seus fills aquest nombre de lèxic que seria el desitjable.
Malgrat l'ajut que les noves eines de comunicació ens donen, un dia o altra caldrà escriure un missatge important, un dia o altre caldrà obrir un diàleg amb algú que ens escoltarà i caldrà ser nosaltres mateixos, espontanis i clars. Per aquestes situacions cal posar fil a l'agulla.
Per tots ells, cada matí, ens hauríem de sentir feliços de tenir e les nostres mans l'ofici de dibuixar mapes de mots en el món per descobrir de tots els joves navegants. L'acció de fornir la joventut que tenim a les escoles del lèxic que els farà ser alguna cosa en el futur. Una gran responsabilitat tenim entre les mans.
