Còmics a la fresca.

A la plaça, sota l'ombra d'unes acàcies, seuen en rotllana una colla d'amics. Parlen i comparteixen còmics. 

Comenten les extravagàncies d'alguns personatges, l'insòlit de l'aventura, la possibilitat de l'heroi per superar els seus límits...Riuen de l'exageració d'alguns monstres. S'inventen històries...

Llegeixen còmics americans, japonesos i francobelgues. La tarda és calorosa, però no hi fa res. Tenen la botiga a prop; de tant en tant porten begudes o gelats...Les bicicletes aparcades als arbres.

La tarda transcorrerà en un sospir, en la companyonia silenciosa de la lectura, explicant de tant en tant una proesa, assenyalant algun dibuix divertit i, molt important, sent curosos a no fer un spoiler.

Algun recordarà que cap a les set havia d'anar a la peixateria, que és quan arriba peix, i ja seran les vuit: ràpida reacció, bicicleta avall deixant enrere la polseguera dels dies sense pluja. La resta seguirà, avançant en gestes inexplicables. Arribarà un moment que aixecaran el cap, quan vegin les noies que es troben per xerrar als bancs. Algun agosarat deixarà el còmic al terra, aturarà el fil de la història per anar a saludar-les. Això sí que serà una gesta!...

Més tard, quan el campanar  piqui les nou, s'aixecaran, donada per acabada la reunió, amb els còmics a sota el braç emprendran camí cap a casa, a sopar. I les seves ments seguiran en aquelles pàgines, brutes de sorra i d'il.lusió.

La llista dels llibres.

Una tarda ociosa de juliol, quan el temps s'allargassa, sembla tot paralitzat i al carrer no es mou ni es mena ningú amb aquest sol, estic a l'habitació de la meva infantesa, a la casa familiar, i remenant vells llibres em cau a les mans aquest esgrogueït paper. Es tracta de la llista de llibres que ens havíem de comprar a l'escola per al curs. Increïble! Aquella lletra de màquina d'escriure de l'Isabel de Villena. 

I la sorpresa va ser veure com organitzava l'escola l'ensenyança, tenint en compte la llengua materna dels nens. Estem parlant del curs 1978-80, quan ja teníem el primer govern democràtic.  Els alumnes, fins als 9 anys, treballaven en les seves llengües maternes, català o castellà, les ciències socials, les matemàtiques i les ciències naturals. Formaven com dues línies lingüístiques que, a 4rt de la EGB, als 9 anys, convergien en una de sola, ja que, segons la llista, aleshores els alumnes compraven tots els mateixos llibres.

S'entén, doncs, que l'alumnat castellà havia fet un inici d'aprenentatge en què la seva llengua havia estat vehicular... Desconec ara mateix si aquests alumnes rebien  classes de català a part.

Veig la llista de llibres extraordinaris que ens van marcar la infantesa, i que crec, sens dubtes, que ens van fer com som ara: el Lletres de l'editorial Teide, en què a la portada apareixien els dibuixos d'uns operaris amb eines i escala transportant unes enormes lletres...Les coses de cada dia, una mena de llibre de la quotidianitat per aprendre a llegir i l'ortografia; Foc, de l'editorial Casals, on sortia un nen saltant una foguera; i tants d'altres, com l'Estels, una obra mestra, amb dibuixos del Cesc; o de Castellà, La isla llena, de l'Aurora Díaz-Plaja, en què la selecció de textos era tan sugeridora, amb autors estrangers i clàssics castellans ...

Sens dubtes que els llibres d'abans, i ja sé que quedaré carca, eren molt i molt bons. Eren així perquè tant eren vàlids pels nens com pels grans; i van servir per assentar unes bases sòlides de gramàtica; però me n'estaré de fer la comparació. No la faig perquè sé que les editorials Teide, Casals i La Galera han seguit fent molt bons llibres. 

M'ha agradat trobar aquesta llista,  m'ha fet pensar en la polèmica nova llei d'educació. En aquell moment es tendia a l'acolliment dels nens en la seva formació, i en la progressiva adquisició de llengües; s'entenia l'educació com una descoberta amable del món que ens envolta; ara, en canvi, s'intenta inhabilitar l'ús de la llengua pròpia d'un país per a la ciència i l'aprenentatge. Un absurd. El retorn al segle XVIII.