Una pel·lícula que us recomanaria és La soledat del corredor de fons. Cinta de l'anomenat Free cinema, del director Tony Richardson i basada en la novel·la d'Allan Sillitoe.
En els anys seixanta, sorgeix un cinema que mostra l'inconformisme de la joventut davant de la rigidesa de l'educació i la societat. Abans d'aquesta pel·lícula de Richardson, hauríem de parlar de Els 400 cops de Truffaut, una de les meves pel·lícules preferides. No ens perdem, però: a on anàvem!
La història del corredor tracta d'un noi, Colin Smith, que el tanquen en un reformatori perquè li troben els diners que ha robat en una fleca. Allí ha de suportar l'infame sistema educatiu de l'època, sota una disciplina de ferro. Malgrat això, amb l'exercici físic a l'aire lliure, sent una mena d'alliberació i es comença a sentir bé fent curses. El córrer li permet pensar en ell, i agafar una perspectiva de la seva vida.
Participen en una cursa en la qual tenen de rivals una escola de rics. Això els motiva encara més. Un reformatori que guanyés els nens de bona família seria una cosa que donaria prestigi al centre, i el director es frega les mans pensant-hi. I en qui confien per guanyar la cursa? Doncs en el noi que ha acabat d'entrar, en Colin Smith.
La pel·lícula té un final sorprenent. Tranquils, no faré un spoiler. Anglicisme de moda. M'agradaria que la veiéssiu. Us diré el que interpreto en aquest final. Quan la veieu vosaltres, hi podreu dir la vostra.
Allò que fem, fem-ho per nosaltres mateixos, per sentir-nos bé. No esperem un benefici que hagi de venir d'algú, perquè potser aquest algú es voldrà aprofitar de nosaltres per aconseguir també un altre guany.
El benefici ja l'obtenim quan fem una activitat que ens satisfà i ens és necessària, cal ser-ne conscient i gaudir-la. Ser conscient de la nostra capacitat, dels llocs a on arribem. Sentim-nos triomfadors quan decidim per nosaltres el camí que volem prendre. El reconeixement el trobarem en nosaltres mateixos, en saber que fem les coses bé i no per obtenir recompenses d'altri. D'aquí la llibertat de la nostra voluntat.
La pel·lícula em va agradar molt perquè parla d'una rebel·lia necessària, quan hi ha qui vol dirigir les persones per afavorir els seus propis interessos.
