Asseguts a l'ombra del presseguer, parlem dels inicis dels esports, de com van aparèixer a la societat. La paraula deport, que trobem ja en texts medievals, es refereix a l'oci, al temps lliure, a la diversió ... Així ho veiem, per exemple, en les paraules de la Crònica de Pere IV, on es diu ..."Nostres vassalls amb grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit".
Una manera de passar l'estona i de cuidar, a la vegada, la salut, és l'exercici a l'aire lliure. Al segle XIX, en plena època industrial, es pensa a fer un retorn a la natura, i en un espai exterior sorgeixen molts esports, inventats la gran majoria pels britànics: el tennis, el futbol, el criquet, el croquet... Hi ha una excepció i és el bàsquet.
El Basquetbol, o joc de la cistella, va néixer de la comesa d'un professor d'educació física que els seus alumnes aprofitessin un espai interior i fessin exercici allí dins. El professor esmentat tingué la pensada de penjar unes cistelles de préssecs a cada extrem d'un gimnàs. Els jugadors havien de defensar la seva cistella i intentar d'introduir la pilota a la cistella contrària. Hi havia uns encarregats que tombaven la cistella quan la pilota havia entrat. Parlem del mestre canadenc James Nasmith. A partir que algú, en algun moment, se li acudí de foradar per baix la cistella perquè la bola caigués sola, aquest joc va començar a evolucionar, a millorar fins a esdevenir el que és avui.
A mi em sembla que el més important és fruir del joc, independentment dels resultats. Els especialistes diuen que un bon equip ha de reunir tres aspectes: voluntat lúdica, esforç i competència.
Crec que si un jugador surt a passar-ho bé, sumarà també competència i esforç. Qui és el qui no vol guanyar en un joc?...Perquè és del que es tracta, de jugar, i, malauradament, sovint ens n'oblidem. No cal dir en l'àmbit professional, on hi ha tants interessos econòmics. També ho fa la competència que regna en la societat actual. És lamentable quan veus aquells pares de dissabtes o diumenge, enfervorits, que criden barbaritats contra els equips i els àrbitres pensant-se que el seu fill/a pot ser un geni de la pilota...
Massa interessos llunyans al que realment podria ser l'activitat, un camp d'amistat i de millorament de relacions entre persones, d'integració. I pensar que en el bàsquet tot va venir d'unes humils cistelles de préssecs!... Les persones avui dia tendim a complicar massa les coses, no us sembla?...
