Dies de pandèmia 1.

Nota: El text va ser escrit fa uns dies. Ja hem passat aquest dia tan difícil, i sí , hem anat com lleons i ho hem fet molt bé. Demà corregirem alguns errors, el nostre esforç és la manera de superar la incertesa d'aquests dies. 

Dilluns anirem com lleons, no en tinc cap dubte. Emmascarats, això sí. L'escola ha fet l'impensable per crear un espai segur, molt probablement el més segur de la ciutat. Els nois i les noies en grups estables sense barrejar-se, les mascaretes, la neteja de mans, la presa de temperatura i tota una logística d'entrades i sortides esglaonades són un bon escut contra la corona, però les ràtios són les de sempre. Hem fet l'impossible en una decisió de país errònia. Aquest és, tanmateix, el primer gol que li fem a la pandèmia. Un gran esforç,que, malauradament, no sabrem fins d'aquí uns dies quins resultats donarà.

Estic d'acord que la presencialitat és indispensable per fer crèixer l'aprenentatge i les habilitats socials, dia a dia, però en un estat de pandèmia calia preservar sobretot els espais amplis a les escoles i això hauria estat possible creant grups d'escola on line rotatius al segon cicle de la ESO i als batxillerats, ja que en aquests cursos els alumnes són prou autònoms. Així s'hagués assolit una educació presencial per a tots  i espais més amplis dels que tenim ara.  

No entenc com el govern no ha tingut en compte l'opció prudent davant de la gravetat de la situació, l'adient per la seguretat i la qualitat dels ensenyants i l'alumnat.  Que lluny que tornem a estar d'aquells bons propòsits que ens fèiem en el confinament, de canviar els hàbits i fer una vida més propera als nostres  i més saludable.

Al marge de tot,  tingueu ben present que malgrat la por, i la incertesa, dilluns sortirem a per totes, els alumnes i nosaltres, perquè tenim moltes ganes de tornar a la normalitat i a agafar el ritme i perquè no ens queda una altra i hem d'emmotllar-nos a la realitat. De segur que ho farem molt bé.