En diferents etapes educatives s’arriben a finals,- a 4t d’ESO, al Batxillerat, als estudis superiors…-, i els alumnes tenen davant seu un llarg recorregut per emprendre, descobrir, gaudir…
És quan vénen a la memòria moltes expressions literàries sobre moments com aquests. Avui podem recordar les paraules del professor Antolini al jove Holden, en la novel·la El guardià en el camp de sègol.
Si l’heu llegida, de segur que us vindrà, és cap al final de la història, quan en Holden busca refugi a casa d’aquest professor, una mica abans de tornar a casa seva, i el professor li fa algunes recomanacions al Holden per sortir del pou. L'han expulsat de quatre instituts, i viu en un estat d’indignació constant contra la societat. En Holden busca la sinceritat en un entorn que considera ple d’hipocresia i vanitat. Aquesta cerca el porta a mostrar-se bel·ligerant contra molta gent.
Doncs el professor Antolini li diu que està en una caiguda que no té aturador. És aleshores quan li menciona les paraules d’un psicòleg, que diuen una cosa així com que “ es pot viure i morir noblement per una causa, però també viure humilment per una causa”.
La frase em sembla un bon colofó a la novel·la i una gran idea que podem recollir tots per a viure amb els nostres ideals i poder estar tranquils entre els altres. Era un bon consell per a en Holden, però es podria dirigir a tots els que volem endegar un pas a la vida. És necessari tenir ideals, que van associats a les il·lusions, però cal també saber viure, observar el que la vida ens ofereix de bo, i humilment lluitar per les coses que ens semblen justes i necessàries, i aturar una actitud bel·ligerant que ens pot dur a la caiguda sense fi que patia en Holden.
Creiem en nosaltres, però rebaixem la nostra importància, perquè vivim en societat i el nostre potencial ha de poder connectar-se amb el conjunt, quan això passa s’engega una energia que prové de nosaltres i a la vegada dels altres, aquesta connexió pot significar un alliberament del nostre ego i una sintonia amb la societat. Ens ve una altra frase, la que inicia la magnífica aventura de La pell freda d'Albert Sánchez Piñol, que diu més o menys així: “ no estem mai prou lluny d’aquells que odiem ni prou a prop del que estimem”; en el sentit que tot el gènere humà pot tenir les mateixes il·lusions o defallences, fent inútils les divisòries.
En Holden i la seva vivència ens proposa un repte: fer net amb nosaltres, perdonar-nos els nostres errors, perquè no som perfectes, i poder mirar endavant amb la humilitat necessària per interactuar amb els altres com a iguals, amb totes les aspiracions i defectes que ens formen com a persones.
La pel·lícula de Wim Wenders, Perfect days, ens mostra els dies d’una persona que viu humilment la seva vida, trobant la bellesa en molts moments, malgrat que la seva feina en si a alguns els pugui semblar grisa. Aquest home fa de netejador dels serveis públics de Tòquio. Wenders en ensenya la importància de la disciplina en la vida, de seguir unes rutines i cuidar-les. En la constància i el treball neix una valoració del que fem i pren sentit cada una de les passes que fem cada dia per petites que siguin.En un moment en què parla amb la seva neboda , li dirà això: “Demà és demà. I ara és ara”. L’home que neteja els serveis públics d’una enorme ciutat com Tòquio, somriu cada dia al cel quan surt cap a la feina, com content de ser aquí viu, i atent al que la vida li pot guardar cada dia, i cuida els detalls de les seves activitats, viu la seva vida amb els cinc sentits. Tornar als sentits seria una preciosa conseqüència de la frase que dèiem al principi del professor Antolini, no us sembla?