Les faules d'Isop, bona lectura pels reforços.

En el grup de reforç de llengua catalana del tercer d'ESO, hem fet la lectura de les faules d'Isop. Buscàvem, a inicis del curs, un text que fos senzill, però  que,a la vegada, tingués un contingut. A la biblioteca del departament d'humanitats vam trobar casualment el volum de les faules. Vam pensar que podria funcionar. Era també un repte, perquè els feies llegir uns contes que tenen una pàtina d'ingenuïtat i frescor i els adolescents tenen pressa per deixar enrere la infantesa. Però la sorpresa ha estat l'èxit de la lectura. Ara durant els últims dies ja t'esperaven amb el llibre a la mà. "Que llegirem avui?" 


Cada dia, o dia sí dia no, els feia llegir una faula, primer en veu baixa, per a ells i després un d'ells la llegia en veu alta, exigint-los dintre de les seves capacitats la millor interpretació que poguessin fer. Després de la lectura, els demanava si havien entès totes les paraules i els preguntava sobre aquelles que podien desconèixer. Havent revisat bé el lèxic, passàvem a explicar l'argument de la faula i el seu significat. Aquest exercici de comprensió els he demanat per escrit o bé oralment. També els demanava que busquessin situacions en la vida en les quals es pogués aplicar la moral de la faula, o que m'escriguessin una redacció que tractés aquesta moral. També amb el lèxic treballat en començar, seleccionàvem uns mots i amb aquests, ells havien d'escriure una història amb un sentit. 


La lectura donava peu a moltes activitats.


Estic molt satisfet del treball fet amb les faules d'Isop. La resposta dels nanos ha estat molt bona. M' ha fet pensar que aquests contes són eterns. Els nens romans ja els deuries llegir a l'escola i els medievals, i van inspirar a autors com Perrault entre d'altres.


Si volguéssiu aplicar-ho, podeu triar algunes de les edicions que hi ha al mercat. He utlitzat la de Vicens Vives, la versió de l'il.lustrador Jerry Pinkney. Aquesta té també exercicis de comprensió lectora.

El nostre entorn a l'escola ha canviat molt. Ja no tenim pissarres, tenim les superfícies blanques veleda. Passem llista amb un netbook i els alumnes que pujaran aquest any a tercer d'ESO tindran els seus portàtils. No cal dir els avantatges que té aquest progrés. Podem esmentar el que em sembla més important: els alumnes tenen una gran eina per trobar informació. Haurà de prevaldre com sempre la bona selecció d'aquesta quantitat d'informació que hom pot trobar a la xarxa. I aquí és on entrem nosaltres, cada cop sent més orientadors en la recerca, que no pas mestre com els d'abans, que atresoraven ells tot el coneixement. Ara nosaltres compartim la comunicació de coneixements amb la xarxa. Cada cop he anat veient més que Internet és el nostre aliat, no l'enemic. Ja sabem el que podem recuperar gràcies a les webs, tant documents històrics com investigacions sobre autors o llibres. Crec sincerament que estem immersos en una nova revolució del coneixement, és com si visquéssim en l'època en què Gutemberg va crear la impremta.
Tot i això, a vegades, al matí, quan reprenem la jornada, recordem els nostres mestres, els vells, els que ens van ensenyar amb guix. I ens sentim hereus dels coneixements i els valors que ens van transmetre sense tants recursos. Ara nosaltres fem el mateix amb els nostres alumnes, i hem d'estar agraïts al temps, que ens ha posat a les mans uns mitjans tan potents i tenim també el record d'aquells savis geniüts. Quina paciència tenien! Sempre recordarem quan esborraven la pissarra per posar més idees en el traç blanc del guix. Com rascava el guix la pissarra!...i la pols, la pols de guix que respiràvem i ens feia tossir. De fet fins no fa gaire nosaltres també fèiem pols de guix. Aquesta ha acompanyat moltes descobertes i la sensació en l'aprenentatge de ser una mica més lliures.