El nostre entorn a l'escola ha canviat molt. Ja no tenim pissarres, tenim les superfícies blanques veleda. Passem llista amb un netbook i els alumnes que pujaran aquest any a tercer d'ESO tindran els seus portàtils. No cal dir els avantatges que té aquest progrés. Podem esmentar el que em sembla més important: els alumnes tenen una gran eina per trobar informació. Haurà de prevaldre com sempre la bona selecció d'aquesta quantitat d'informació que hom pot trobar a la xarxa. I aquí és on entrem nosaltres, cada cop sent més orientadors en la recerca, que no pas mestre com els d'abans, que atresoraven ells tot el coneixement. Ara nosaltres compartim la comunicació de coneixements amb la xarxa. Cada cop he anat veient més que Internet és el nostre aliat, no l'enemic. Ja sabem el que podem recuperar gràcies a les webs, tant documents històrics com investigacions sobre autors o llibres. Crec sincerament que estem immersos en una nova revolució del coneixement, és com si visquéssim en l'època en què Gutemberg va crear la impremta.
Tot i això, a vegades, al matí, quan reprenem la jornada, recordem els nostres mestres, els vells, els que ens van ensenyar amb guix. I ens sentim hereus dels coneixements i els valors que ens van transmetre sense tants recursos. Ara nosaltres fem el mateix amb els nostres alumnes, i hem d'estar agraïts al temps, que ens ha posat a les mans uns mitjans tan potents i tenim també el record d'aquells savis geniüts. Quina paciència tenien! Sempre recordarem quan esborraven la pissarra per posar més idees en el traç blanc del guix. Com rascava el guix la pissarra!...i la pols, la pols de guix que respiràvem i ens feia tossir. De fet fins no fa gaire nosaltres també fèiem pols de guix. Aquesta ha acompanyat moltes descobertes i la sensació en l'aprenentatge de ser una mica més lliures.