Cinema Pèplum.

L'altre dia, vaig proposar-los, al grup de Llatí, una nova activitat. Es tractava que organitzessin la programació setmanal del Cinema Pèplum, un cinema especialitzat en pèplums.

Els hi vaig fer la introducció del gènere cinematogràfic, del perquè aquest tipus de pel·lícules es deien així. El terme se'l va empescar Jacques Siclier a la revista especialitzada Cahiers du Cinéma, quan va associar aquestes pel·lícules a la capa que duien les dones romanes, el Pèplum.

Anem a la feina. Ells han de fer una tria de pel·lícules que responguin al gènere pèplum, tenint més en compte les del cicle romà, perquè dins d'aquest gènere trobaríem films que parlen de diferents civilitzacions: la romana, la grega, la hebrea... Els he demanat un nombre de cinc, perquè aquest cine té cinc sales! El seu treball consisteix en elaborar les informacions de les pel·lícules i fer aquells papers que els cinemes donen, en els quals apareix un resum de l'argument, la fitxa tècnica i alguna crítica. També hauran de fer una presentació en què ens mostraran la seva programació i en la qual hauran d'argumentar la seva tria.

El treball acabarà amb les votacions dels alumnes de les pel·lícules que els agradaria veure a classe. Les tres més escollides seran vistes al llarg del curs.

És una forma més interessant de preparar les pel·lícules que acostumem a veure cada any, perquè són ells mateixos qui les trien i valoren.

Que rodi la pilota!

La idea de la pilota que passa d'unes mans a unes altres ve de les tutories. Parla aquell qui és posseïdor de la pilota. La pilota és micròfon, és l'objecte que dóna la veu, la conquilla del senyor de les mosques. L'altre dia vaig introduir el rondo en una classe dedicada a Ramon Llull. 

La vida del viatger i aventurer mallorquí i la seva obra literària es va convertir en elements que motivaven a parlar. Això engresca! Cada alumne havia de llegir la informació de l'escriptor que apareix en el seu llibre de curs i seleccionar un parell de dades que després pogués explicar sense mirar el llibre. Començava el rondo un servidor, explicant quelcom de la moguda vida del missioner i, acte seguit, llançava, suaument, la pilota a un alumne, que havia d'explicar-nos les seves seleccions. I després, aquest li passava a un company i així successivament. 

Quan l'alumne explicava el seu fragment, la resta havia de prendre apunts del que deia. S'ho van passar força bé, o això em va semblar, i entre tots vam fer Llull. Durant aquesta estona van anar sortint els aspectes més importants de la vida i l'obra de l'autor; i era bonic veure que l'alumne s'esforçava a dir-los amb les seves paraules: el Blanquerna, la  vida a la cort, la crisi personal, el viatge a l'Àfrica, el plurilingüísme... Em sentia molt content en acabar la classe, perquè no vaig veure-hi cap badall.