La idea de la pilota que passa d'unes mans a unes altres ve de les tutories. Parla aquell qui és posseïdor de la pilota. La pilota és micròfon, és l'objecte que dóna la veu, la conquilla del senyor de les mosques. L'altre dia vaig introduir el rondo en una classe dedicada a Ramon Llull.
La vida del viatger i aventurer mallorquí i la seva obra literària es va convertir en elements que motivaven a parlar. Això engresca! Cada alumne havia de llegir la informació de l'escriptor que apareix en el seu llibre de curs i seleccionar un parell de dades que després pogués explicar sense mirar el llibre. Començava el rondo un servidor, explicant quelcom de la moguda vida del missioner i, acte seguit, llançava, suaument, la pilota a un alumne, que havia d'explicar-nos les seves seleccions. I després, aquest li passava a un company i així successivament.
Quan l'alumne explicava el seu fragment, la resta havia de prendre apunts del que deia. S'ho van passar força bé, o això em va semblar, i entre tots vam fer Llull. Durant aquesta estona van anar sortint els aspectes més importants de la vida i l'obra de l'autor; i era bonic veure que l'alumne s'esforçava a dir-los amb les seves paraules: el Blanquerna, la vida a la cort, la crisi personal, el viatge a l'Àfrica, el plurilingüísme... Em sentia molt content en acabar la classe, perquè no vaig veure-hi cap badall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada