16 de maig 2015

Pensar en petit és viure.

A la línia groga del metro hi ha un anunci, - no sé si a les altres- d'una universitat important l'eslògan del qual diu: Pensar en gran és decidir. No sé què em va revoltar més, si aquest eslògan o la foto en què hi apareix una noia vestida amb extrema formalitat i encarcarada postura i una mirada molt seriosa...sense alegria...

Creieu que si pensem en gran, ens mostrarem com ho fa aquesta noia?... En comptes d'aquesta imatge, no us agradaria més una noia amb els ulls tancats i somrient ?.... Satisfeta del seu somni, il.lusionada...

Ara també hi surt un noi i no hi ha cap variació. Els colors que hi imperen en tota aquesta campanya són els grisos, el negre...,que no negaré que són colors elegants, però no els relacionaria amb una joventut amb grapa que vol batre rècords. Sens dubte el pitjor són les cares dels models. No podem encarar el futur amb bon humor? Perquè si hem de pensar en gran i mostrar-nos  tan freds...doncs diríem que no motiva gaire la grandesa. Com a mínim els demanaríem naturalitat. Aquests models estan condicionats, cohibits...

Pensar en gran. No seria millor que ens marquéssim cotes assumibles per a cada persona, reptes molt més propers, que un cop guanyats ens permetessin avançar cap a objectius més ambiciosos? Què us semblaria una mica de realisme? El que vull dir és que potser seria bo anar més a poc a poc, i tocar de peus a terra. Ser més humils no ens aniria malament.Valorar més a cada persona.

Vaig estudiar a una escola on es valorava, per damunt de tot, la llibertat de l'individu, les seves qualitats i el que podia aportar al col·lectiu. I em semblava, en aquells moments i després, que la gent anava mica en mica cap aquí, en conjunt, alliberant-se dels prejudicis de la tradició. 

Pensar en gran és decidir. Pensar en petit és viure. Això és el que responc a l'anunci. Pensar en fer una passa també és decidir. Assaborir les petites coses de cada dia, superar els seus obstacles, estar molt atents al nostre voltant, no deixar que la vida se'ns escapi de les mans en plans d'un futur que algú ens diu que és triomfant. Per mi el triomf és respirar, caminar, tocar, mirar, olorar, escoltar,degustar, i...pensar en com passarem el dia. Del petit anirem fent camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada