Dies de pandèmia 1.

Nota: El text va ser escrit fa uns dies. Ja hem passat aquest dia tan difícil, i sí , hem anat com lleons i ho hem fet molt bé. Demà corregirem alguns errors, el nostre esforç és la manera de superar la incertesa d'aquests dies. 

Dilluns anirem com lleons, no en tinc cap dubte. Emmascarats, això sí. L'escola ha fet l'impensable per crear un espai segur, molt probablement el més segur de la ciutat. Els nois i les noies en grups estables sense barrejar-se, les mascaretes, la neteja de mans, la presa de temperatura i tota una logística d'entrades i sortides esglaonades són un bon escut contra la corona, però les ràtios són les de sempre. Hem fet l'impossible en una decisió de país errònia. Aquest és, tanmateix, el primer gol que li fem a la pandèmia. Un gran esforç,que, malauradament, no sabrem fins d'aquí uns dies quins resultats donarà.

Estic d'acord que la presencialitat és indispensable per fer crèixer l'aprenentatge i les habilitats socials, dia a dia, però en un estat de pandèmia calia preservar sobretot els espais amplis a les escoles i això hauria estat possible creant grups d'escola on line rotatius al segon cicle de la ESO i als batxillerats, ja que en aquests cursos els alumnes són prou autònoms. Així s'hagués assolit una educació presencial per a tots  i espais més amplis dels que tenim ara.  

No entenc com el govern no ha tingut en compte l'opció prudent davant de la gravetat de la situació, l'adient per la seguretat i la qualitat dels ensenyants i l'alumnat.  Que lluny que tornem a estar d'aquells bons propòsits que ens fèiem en el confinament, de canviar els hàbits i fer una vida més propera als nostres  i més saludable.

Al marge de tot,  tingueu ben present que malgrat la por, i la incertesa, dilluns sortirem a per totes, els alumnes i nosaltres, perquè tenim moltes ganes de tornar a la normalitat i a agafar el ritme i perquè no ens queda una altra i hem d'emmotllar-nos a la realitat. De segur que ho farem molt bé.

Convivències a la Cerdanya.

Un any més ens vam endur el ramat de convivències, i mai millor la comparació, quan anem cap a la muntanya.

Diuen que la música amansa les bèsties, jo amagava l'esperança que la dolçor dels cants dels ocells fes el seu efecte en unes oïdes desmesuradament castigades pel reguetó ( desconec si aquesta seria l'adaptació del nom en català).

A tenor de com va anar tot plegat, i de com va tornar el ramat, seguint amb la metàfora, tot va seguir anant igual, un desert de reguetó i abruptesa, encara que sempre podia haver hagut alguna ànima viva que hagués millorat el seu estat després del viatge, de segur que n'hi devia haver, no perdrem l'esperança.

Com acostumo a fer abans de les convis, els proposo als alumnes un treball de recollida d'informació sobre el terreny visitat.

Partint d'uns textos d'autors de la nostra literatura que han parlat de la Cerdanya, cal fer un buidatge dels elements que apareixen propis de la comarca. Poden aparèixer elements de fauna i flora, paisatge, localitats, geografia, costums, història...Un cop detectats en el text, cal cercar informació sobre aquests i explicar-la tot complementant-la amb imatges. Posteriorment elaboren una presentació per tal de fer una exposició a classe.

Un dels textos treballats l'any passat va ser el de Josep Mª Guasch que tot seguit us deixo aquí per la vostra delectança. Cal dir que els alumnes que van reballar aquest text van assolir una bona qualificació. Un dels bons records del curs.

La tempesta ha estat forta,

tota l'herba jau coll-torta.

Surto a fora la cabanya

per veure com regala la muntanya.

 

La immensa vall de Carol

se bada hermosament plena de sol.

-Salut, pastor!, per vós i la vacada

i per l'herba esplendent d'eixa clotada!-

El pastor calla i riu, i, un vedell passa

botant esbojarrat per la gran jaça.

-Bon home, vós que sou d'aquests paratges

senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!-

-Seguint aqueix caient de fondalades

veuràs Lanós, el gran llac de les fades

i més amunt Carlit,

prò, ja tens pit?...-

-Pit i bastó!-

l'hi vaig dir jo.

-Doncs, au!

que la tempesta és lluny i el cel és blau

 

Joan M. Guasch