Diuen que la música amansa les bèsties, jo amagava l'esperança que la dolçor dels cants dels ocells fes el seu efecte en unes oïdes desmesuradament castigades pel reguetó ( desconec si aquesta seria l'adaptació del nom en català).
A tenor de com va anar tot plegat, i de com va tornar el ramat, seguint amb la metàfora, tot va seguir anant igual, un desert de reguetó i abruptesa, encara que sempre podia haver hagut alguna ànima viva que hagués millorat el seu estat després del viatge, de segur que n'hi devia haver, no perdrem l'esperança.
Com acostumo a fer abans de les convis, els proposo als alumnes un treball de recollida d'informació sobre el terreny visitat.
Partint d'uns textos d'autors de la nostra literatura que han parlat de la Cerdanya, cal fer un buidatge dels elements que apareixen propis de la comarca. Poden aparèixer elements de fauna i flora, paisatge, localitats, geografia, costums, història...Un cop detectats en el text, cal cercar informació sobre aquests i explicar-la tot complementant-la amb imatges. Posteriorment elaboren una presentació per tal de fer una exposició a classe.
Un dels textos treballats l'any passat va ser el de Josep Mª Guasch que tot seguit us deixo aquí per la vostra delectança. Cal dir que els alumnes que van reballar aquest text van assolir una bona qualificació. Un dels bons records del curs.
La tempesta ha estat forta,
tota l'herba jau coll-torta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.
La immensa vall de Carol
se bada hermosament plena de sol.
-Salut, pastor!, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent d'eixa
clotada!-
El pastor calla i riu, i, un vedell
passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
-Bon home, vós que sou d'aquests
paratges
senyaleu-me el camí dels llacs
salvatges!-
-Seguint aqueix caient de fondalades
veuràs Lanós, el gran llac de les
fades
i més amunt Carlit,
prò, ja tens pit?...-
-Pit i bastó!-
l'hi vaig dir jo.
-Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és
blau
Joan M. Guasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada