Up, hub, "jab"

 

Carme Malaret Julià

Caminant pels carrers de la ciutat i més en barris de nova embranzida tecnològica, no és gens estrany de trobar rètols de locals o establiments amb el nom de Hub. Hom es pregunta d'antuvi què coi vol dir això. Un monosíl·lab estrany. El pronunciem: "up".  Ens quedem hipnotitzats davant les lletres lluminoses: HUB. Podrien ser unes sigles, d'uns socis, dels seus noms. "Up", tornem a dir. Fins que ens corregeixen, i ens diuen la pronúncia de l'idioma bàrbar: "jab". I de pas, ens expliquen el que hi fan allà dins. Resulta que són espais pluridsiciplinars amb el motiu de fer contactes  entre empreses externes i internes, sense dubtes això sona molt d'avui, i, si ens parem a pensar resumeix a la perfecció les societats urbanes que ens desborden l'enteniment.

Fem una mica d'estudi i averigüem que la paraula hub és un anglicisme que significa la part central d'una roda, on s'uneixen tots els radis. Aquesta idea d'unió i connexions serveix a la idea de negoci global. Ens connectem amb la gent, de dins i de fora, d'altra banda el mot també s'expandeix en l'aviació, un hub també és un aeroport on arriben vols per redistribuir els passatgers.

D'acord, podria ser que en el nostre horitzó no tinguéssim un vocable adequat per a designar tal cosa, però em temo que no és així. Si busquem en el nostre calaix lingüístic ens apareix la paraula que abans hauríem utilitzat, "centre" o "central", però acceptem que aquesta no té el matís de mobilitat que comporta Hub. Té un significat estàtic, ben diferent a l'activitat del Hub. Doncs, res, seguim remenant pel calaix, convençuts que en trobarem una i, en efecte, palpem un monosíl·lab suggerent que és Pol. Pol podria substituir l'anglicisme. A més, Pol conté una idea sòlida com la de l'atracció, i què hi ha de  més rellevant en les relacions humanes que l'atracció?

I si seguim cercant en la nostra llengua és bo que també obrim el glossari de la llengua mare. I allí dins ens il·lumina la paraula Focus, que per a un hub tecnològic seria ben pertinent, tenint en compte el significat d'espai de llum i energia que hi aporta; o el mot Fòrum, molt adequat per  a un hub de debat i diàleg. De fet, aquesta s'ha usat en diferents ocasions, i m'expliquen que, si bé no per a referir-se a hub, en canvi, l'espai a què es refereix, ampli i còmode per a trobar-se amb persones i fer-la petar, sí que s'ha imitat en alguns hubs. Ja ho veieu! El món romà encara ens pot servir d'inspiració.

Els ulls se m'encenen davant d' aquesta altra: què us semblaria Umbilicus? ideal per a un hub logístic! Significaria un punt d'unió, d'on sorgeix tot.  L'Umbilicus urbi era el punt simbòlic de Roma, des d'on s'originaven totes les distàncies de l'Imperi. Sí, umbilicus vol dir melic. 

Fixeu-vos, doncs, que si ens posem a mirar trobem opcions a l'anglicisme. Sens dubtes que em decantaría per Umbilicus, perquè a part del so musical i atractiu de la paraula, que bé que representa l'embadaliment actual que sentim tots plegats per nosaltres mateixos, malgrat que un hub sigui per connectar amb els altres. Una bonica paradoxa, no us sembla?

El pretèrit imperfecte.

 

Hi ha una tipologia d'alumne que hom considera perfeccionista. Aquell que trobaràs allargant el temps límit d'un examen perquè cerca la millor expressió per a un concepte, el qui et diu si pot passar a net un text, o el qui retarda l'entrega d'un treball perquè no troba el definitiu. Com deia Salvador Espriu, l'obra s'està sempre fent, en procés. I és a partir d'aquesta idea que podem acceptar la imperfecció.

Amb l'ambició de cercar la millor versió d'un treball, ens hi podem passar hores, dies o setmanes, retocant-lo. És bo que sigui així: que tota idea comporti un esforç. Però arriba un moment en què hem de parar, ja sigui pel cansament o pel límit del calendari.Llavors hem d'acordar que l'hem acabat; que és, en aquell instant precís, una obra tancada. Aquell treball serà la nostra millor versió possible, perquè li haurem lliurat el nostre bé més preuat: el temps. 

L'acció de fer és un present continu que comporta el gaudi de la concentració. És quan la ment realment descansa. Tot i així, el "fer" és imperfecte per essència, perquè el límit és una decisió arbitrària i sempre podria existir una resolució millor. La factura final serà fruit d'aquest trànsit, i és aquí on hem de mesurar el mèrit. 

Quan mirem enrere i retrobem un treball antic, recordem l'acció, el moviment i l'esforç: aquell present imperfet a la recerca de la bona obra que ara, finalment, ja esdevé pretèrit.

Aplicar a universitats?

 Quan nosaltres abans volíem anar a estudiar a una universitat havíem de fer una sol·licitud d'admissió, o una inscripció. Des de fa un temps sento una manera de referir-se a aquest acte important en la vida d'un jove que em crida molt l'atenció. La majoria d'alumnes al meu institut sinó tots, i de professors també, la diuen, i és aquesta: "Està aplicant a dues universitats europees, una d'Amsterdam i una altra de Londres." Aplicar?... 

Aplicar és l'acció de sotmetre una superfície a una substància líquida, per exemple: "Aplica-li a la fusta aquest producte de neteja, que duu un oli molt beneficiós." O l'acció de portar a terme una metodologia de treball a un grup que no la coneix: "Hansi Flick ha aplicat la seva disciplina germànica a l'equip". Però per a referir-nos a sol·licitar l'ingrés i l'admissió a una institució educativa farem servir aquest terme?...Em sembla que aquí ens hem saltat, un cop més, les opcions de la nostra llengua per a passar a usar-ne les d'una altra.

I, en efecte, si busquem l'arrel de l'ús d'"aplicar a una universitat", la trobarem als impresos o a les inscripcions telemàtiques que usen els nostres alumnes per a inscriure's a les universitats forànies, formularis que són tots en anglès. Apply to a university. Aquest ús genuí de l'anglès patina quan l'usem en la nostra llengua per a referir-nos a la sol·licitud. 

Per tant, ens trobem davant d'un calc semàntic de l'anglès. Segurament els nostres alumnes també segueixen pàgines webs de contingut educatiu anglosaxó en què apareix la forma apply to. Ens trobem, doncs, davant d'un vocable més de la terminologia globalitzada.

D'altra banda, hi ha un altre factor que afavoreix aquesta expressió anglesa, i és l'economia del llenguatge, dir "apply to" és molt més ràpid que dir presentar la sol·licitud a, i, en una època en què guanya la velocitat, s'adapten les paraules curtes, els calcs semàntics, en aquest cas.

Curiosament la paraula anglesa apply prové del llatí, de la paraula antiga francesa aplier, la diferència és que en l'anglès l'expessió ha fet una derivació del seu ús semàntic. En llatí, applicare significava "plegar una cosa sobre una altra o apropar-la fins que s'uneixi". L'anglés l'ha convertit en la forma de la sol·licitud.

Avui, doncs, ja tenim un anglicisme més a desmantellar, pel bé de la nostra llengua i cultura. Què us sembla? Ho fem?

Malgrat tot, cal entendre que molts d'aquests alumnes l'usen perquè miren cap a universitats d'altres contrades. Però, això sí, no fan l'esforç quan parlen en català, d'usar l'expressió genuïna, i sense filtre, se'ls cola l'anglicisme. En aquesta societat globalitzada, hauríem de reaccionar amb contundència si ens trobéssim l'expressió en un formulari per a entrar a la Universitat de Barcelona.

De finals i frases sàvies.

 En diferents etapes educatives s’arriben a finals,- a 4t d’ESO, al Batxillerat, als estudis superiors…-, i els alumnes tenen davant seu un llarg recorregut per  emprendre, descobrir, gaudir…

És quan vénen a la memòria moltes expressions literàries sobre moments com aquests. Avui podem recordar les paraules del professor Antolini al jove Holden, en la novel·la El guardià en el camp de sègol.

Si l’heu llegida, de segur que us vindrà, és cap al final de la història, quan en Holden busca refugi a casa d’aquest professor, una mica abans de tornar a casa seva, i el professor li fa algunes recomanacions al Holden per sortir del pou. L'han expulsat de quatre instituts, i viu en un estat d’indignació constant contra la societat.  En Holden busca la sinceritat en un entorn que considera ple d’hipocresia i vanitat. Aquesta cerca el porta a mostrar-se bel·ligerant contra molta gent. 

Doncs el professor Antolini li diu que està en una caiguda que no té aturador. És aleshores quan li menciona les paraules d’un psicòleg, que diuen una cosa així com que “ es pot viure i morir noblement per una causa, però també viure humilment per una causa”.

La frase em sembla un bon colofó a la novel·la i una gran idea que podem recollir tots per a viure amb els nostres ideals i poder estar tranquils entre els altres. Era un bon consell per a en Holden, però es podria dirigir a tots els que volem endegar un pas a la vida.  És necessari tenir ideals, que van associats a les il·lusions, però cal també saber viure, observar el que la vida ens ofereix de bo, i humilment lluitar per les coses que ens semblen justes i necessàries, i aturar una actitud bel·ligerant que ens pot dur a la caiguda sense fi que patia en Holden.

Creiem en nosaltres, però rebaixem la nostra importància, perquè vivim en societat i el nostre potencial ha de poder connectar-se amb el conjunt, quan això passa s’engega una energia que prové de nosaltres i a la vegada dels altres, aquesta connexió  pot significar un alliberament del nostre ego  i una sintonia amb la societat. Ens ve una altra frase, la que inicia la magnífica aventura de La pell freda d'Albert Sánchez Piñol, que diu més o menys així: “ no estem mai prou lluny d’aquells que odiem ni prou a prop del que estimem”; en el sentit que tot el gènere humà pot tenir les mateixes il·lusions o defallences, fent inútils les divisòries. 

En Holden i la seva vivència ens proposa un repte: fer net amb nosaltres, perdonar-nos els nostres errors, perquè no som perfectes, i poder mirar endavant amb la humilitat necessària per interactuar amb els altres com a iguals, amb totes les aspiracions i defectes que ens formen com a persones.

 La pel·lícula de Wim Wenders, Perfect days,  ens mostra els dies d’una persona que viu humilment la seva vida, trobant la bellesa en molts moments, malgrat que la seva feina en si a alguns els pugui semblar grisa. Aquest home  fa de netejador dels serveis públics de Tòquio. Wenders en ensenya la importància de la disciplina en la vida, de seguir unes rutines i cuidar-les. En la constància i el treball neix una valoració del que fem i pren sentit cada una de les passes que fem cada dia per petites que siguin.En un moment en què parla amb la seva neboda , li dirà això: “Demà és demà. I ara és ara”.  L’home que neteja els serveis públics d’una enorme ciutat com Tòquio, somriu cada dia al cel quan surt cap a la feina, com content de ser aquí viu, i atent al que la vida li pot guardar cada dia, i cuida els detalls de les seves activitats, viu la seva vida amb els cinc sentits.  Tornar als sentits seria una preciosa conseqüència de la frase que dèiem al principi del professor Antolini, no us sembla?

L'empremta dactilar.

A les escoles, com en altres tipus d'empreses, es fitxa al matí, en entrar, i a la tarda, en sortir. 

S'aprofitava un programa telemàtic d'administració escolar, en què el professor simplement havia de marcar la seva hora d'entrada i de sortida.

El problema és que aquesta professió té moltes distraccions. Només que un alumne t'esperi a la porta un matí per explicar-te un problema, ja t'has oblidat de fitxar.

Per això han instal.lat un dispositiu a la porta. Funciona amb l'empremta dactilar. Crec que és la forma més abusiva per a la integritat de l'ésser humà, ja que aquest aparell et vol controlar amb una part del teu cos, la teva empremta dactilar. Qui té el permís per tenir la meva empremta? La policia sens dubtes la té per fer el meu document d'identitat. Però en un lloc de treball és ètic establir un control propi de la policia?

Els complements circumstancials.

Els complements circumstancials són com els cercles que es formen quan llences una pedra a l'aigua quieta d'un estany. 

Les diferents circumstàncies que envolten un fet, una acció. 

No sé si les fiblades de dolor del queixal han augmentat perquè van augmentant dia rere dia o perquè he estat una bona estona corregint comentaris de text del alumnes de batxillerat.