- Per als alumnes de 4t ESO, en la matèria de català.
- Explica què pot significar la terra immoble i, com a contrari, la mar. A què es deu referir quan parla de platges roïns? Quin missatge ens dóna Joan Maragall en aquest text? En quins versos ho veieu? Us recorda algun altre text que conegueu?
- EXCELSIOR
- Vigila, esperit, vigila,
- no perdis mai el teu nord,
- no et deixis dur a la tranquil.la
- aigua mansa de cap port.
- Gira, gira els ulls enlaire,
- no miris les platges roïns,
- dóna el front en el gran aire,
- sempre, sempre mar endins.
- Sempre amb les veles suspeses,
- del cel al mar transparent,
- sempre entorn aigües esteses
- que es moguin eternament.
- Fuig-ne de la terra immoble,
- fuig dels horitzons mesquins:
- sempre al mar, al gran mar noble;
- sempre, sempre mar endins.
- Fora terres, fora platja,
- oblida't de ton regrés:
- no s'acaba el teu viatge,
- no s'acabarà mai més.
- Joan Maragall
18 de març 2014
Excelsior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan el poeta parla de la terra immoble posa la terra com a símbol de les coses que un està acostumat a fer de manera rutinària. La terra immoble és una terra que no es mou, que mai canvia, que no evoluciona i sempre és el mateix. El poeta diu que s’ha de fugir de la monotonia per obrir-se i expandir-se al món, i per representar-ho, utilitza un altre símbol en contraposició a la terra: el mar.
ResponEliminaEl mar, en canvi, representa la llibertat. L’horitzó inexplorat, l’oportunitat per descobrir noves experiències. Un lloc nou.
La platja roïn és una personificació ja que utilitza un adjectiu que es dona a les persones menyspreables i ho fa per reforçar la idea de que la platja, o la terra, representa aquest immobilisme, la monotonia, el tancament, etc. El no deixar avançar o evolucionar.
El missatge és, doncs, que hem de mirar endavant, no quedar-nos en el passat ni conformar-nos amb el present, si no, tenir sempre un horitzó per avançar, per millorar, ampliar idees, conèixer persones, etc.
El missatge que ens vol donar hi és present en cada un dels versos del poema, quan diu: “Vigila, esperit, vigila”[...] “No et deixis dur a la tranquil•la/ aigua mansa d’aquest port”. Diu que s’ha de fugir de la monotonia i del que un està acostumat a viure: “Fuig-ne de la terra immoble” i dels mals costums que podrien derivar a un mal acte: “fuig dels horitzons mesquins”. A l’última estrofa del poema diu que no es pot retrocedir, només avançar: “Fora terres, fora platja,/ oblida't de ton regrés:/ no s'acaba el teu viatge,/ no s'acabarà mai més.” I quan repeteix dues vegades: “sempre, sempre mar endins.” Dient-nos que ens endinsem a descobrir coses noves, que no ens capfiquem amb el passat.
Aquest poema em recorda al poema “Viatge a Ítaca” de Kavafis que Lluís Llach va “musicalitzar”. En aquest també parla del viatge que ha de fer tothom al llarg de la vida per assolir un horitzó llunyà al final d’aquesta vida.
Felicitats Mireia! Pel teu comentari i per haver estat la primera! En efecte, el mar simbolitza el camí que no s'atura, les mil i una possibilitats que ens té reservades la vida i que només cal valor per marcar el nostre rumb i anar endavant. Fixa't en el vers que diu horitzons mesquins per referir-se a aquella comoditat amb què es conforma molta gent, sigui per interessos materials o per pressions socials, quan el que cal fer és navegar i ser nosaltres mateixos. Molt bona associació amb Kavafis. Molt bon comentari!
EliminaTengo que hacer un trabajo sobre Maragall y os agradecería mucho si me pudieseis ayudar, ¿Qué significado aporta el título,'Excelsior', al poema?
EliminaQuan l'autor parla de terra immoble es refereix a algo que mai canvia, com algo constantant, com una rutina: ja que terra immoble, literalment, vol dir terra quieta. A diferencia d'aquesta, quan parla de la mar, es refereix a una situació que està constantment en moviment, que canvien i varien, com la mar; sempre està en moviment, a vegades mes rápid o avegades més tranquil•lament, perque inclús les mars més tranquil•les sempre tenen moviment.
ResponEliminaEsmenta platges ruïns referint-se al seu passat, allá en estaba i d'on vol escapar, com un lloc en ruïnes .
En aquest poema, Joan Maragall ens diu que vol fungir de la rutina, d'un lloc que és sempre igual, que gol fungir de la monotonia. I això es reflexa en cada estrofa, en cada vers; quan es esmenta esperit sabem que es parla a ellos mateix con si es donés ànims.
Estic totalmente d'acord amb la Mireia. Al llegir el poema, a mi també m'ha vingut a la ment el poema "Viatge a Ítaca" de Kavafis.
No hem de perdre mai el nostre camí (el nostre nord) en la vida, no has de viure una vida monòtona i conformar-te amb una rutina, aparcat a un port (sense canviar d’aires). A la segona estrofa diu que miris enlaire, a totes les oportunitats que se’t poden presentar al llarg de la vida, mira el teu futur i tot allò que pots arribar a fer. Quan parla de platges roïns es refereix a un lloc de baixa qualitat, quan diu que no s’ha de mirar, vol dir que s’oblidi d’allò que és massa simple, no ens hem de conformar amb el que tenim. Hem de buscar més coses i donar el front en el gran aire, és a dir, voler viatjar i veure món, mar endins. El poema usa la comparació entre dos antònims que són el mar i la terra. El mar representa el progrés i els canvis constant a la vida, tot allò que ens espera en un futur, totes les portes que hem d’obrir a noves aventures i experiències. Per contraposició, la terra immoble representa la monotonia, la rutina i l’avorriment de la vida, una vida que no canvia ni té emocions. Per això el missatge que dóna el poeta és que hem de fugir de la rutina i obrir-nos el camí a noves experiències, no conformar-se amb el que tens. Fugir és una solució de la vida monòtona, fugir de la terra immoble, els horitzons mesquins que són el futur esquifit, desgraciat, sense emocions ni canvis. Diu que sempre hem d’anar al mar, viatjar, canviar, aprendre, moure’s sempre.
ResponEliminaNo he trobat un poema que sigui semblant a aquest però he buscat i he vist un poeta nomenat F.W. Nietzche, alemany, que escrivia sobre l’etern retorn, sobre un home que mai es conformava i que estimava intensament la vida. Crec que són temes molt semblants als que escrivia Joan Maragall i en especial un text del poeta alemany que s’anomenava Zaratustra i l’etern retorn.
GUILLEM CORNELLA
Molt bé, Guillem! M'agrada la relació que has fet amb el filòsof alemany Nietzche, ja que, en efecte, Joan Maragall va seguir algunes de les seves idees, pel que fa a remarcar la voluntat de l'ésser humà per tirar endavant a la recerca d'un bon destí. Cal entendre aquest poema en el context del Modernisme, quan la societat catalana, als ulls dels poetes i artistes, s'oferia provinciana i conservadora, i ells la volien canviar emmirallant-se amb els ideals moderns d'Europa.
EliminaPer a l'autor, la terra immoble és un lloc on no passa res de nou mai, sinó que representa la rutina i la planitud. Per contra, el mar és on passen noves experiències i oportunitats, sortint de la rutina i vivint una vida més irregular. Crec que l'autor es refereix a les platges roïns com a llocs amb molta pobresa, sense cap nova experiència ni interès.
ResponEliminaTenint en comte que la terra immoble simbolitza la rutina i el mar les noves oportunitats i una vida més aventurada, Joan Maragall amb aquest poema ens diu que ens llancem al mar de les noves oportunitats i experiències inoblidables, i que deixem enrere la terra, on sempre es fa el mateix i té poques coses interessants. Això ho vec principalment en l'estrofa que diu:
"Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins."
Aquest poema em recorda al poema castellà "La canción del pirata", de José de Espronceda, ja que aquest poema també fa servir la mar com a un lloc plena d'aventures i oportunitats a la vida, que la representa amb un pirata que ha decidit aquesta vida de canvis constants.
Pau
EliminaMolt bé! En efecte, el terme roí es refereix a la baixesa que pot trobar l'home en societat, ben diferent a la llibertat del mar que duu a assolir nobles destins. Bé pel Pirata d'Espronceda!
Estic molt d'acord amb el comentari dels altres companys, ells ja han dit molt però jo hi afegiré un detall.
ResponEliminaExpressa el mar com un lloc immens on mostra la llarga vida i totes les oportunitats que la vida ens dóna, el seguir endavant sense aturar-nos i de poder gaudir de la meravella de vida que ens han regalat. El mar expressa la llibertat de les persones, de poder fer el que ens agradi sense que ningú ens aturi.
Quan e llegit aquest poema m'ha recordat a un gran clàssic de la mateixa època de Joan Maragall, el poema de José de Espronceda amb el títol de "Canción del pirata". Tota persona que hagi llegit el poema de la Canción del pirata, veura moltes semblances amb Excelsior. Els autors miren amb els mateixos ulls la vida i els dos la comparen amb el mar. Un gran poema d'un gran autor.
Lluís Kitsu
Lluís, bona comparació amb el cèlebre poema d'Espronceda. El mar és l'element en etern moviment, que ens porta a nous destins i horitzons, l'esperança també renovada cada dia per sortir de la mediocritat, representada aquesta última per la platja.
EliminaEl fet de que estigui escrit en quartetes heptasil•làbiques és coherent amb el contingut que transmet el poema Excelsior?
ResponEliminaola
ResponElimina🌊
ResponEliminaXDDDDD nah que gentuza
EliminaKIN GOIG
ResponElimina