26 de març 2014

Annexió d'escenes.

Vam descriure uns escenaris possibles per a l'inici d'una obra de teatre. Cada alumne havia fet la seva descripció de l'espai que havia imaginat. Després una bossa amb els seus noms va provocar l'atzar i, aparellats, van annexionar aquests dos escenaris posant-hi personatges i creant un acte de dues escenes. Aquí  teniu la mostra d'alguns dels textos que van sortir, tan variats i originals com són aquesta colla de futurs dramaturgs.



ACTE I
ESC 1
(són a l’escola)
Mestre: Avui us explicaré el Renaixement europeu i Michel de Montaigne.
(TRO)
(Noi 1 mira per la finestra. Els altres s’amaguen sota les taules per precaució.)
Noi 1: (al·lucinant) Mare de Déu! Quin temporal!
Classe: (espantats) AAAAAAAAAAAAAAH!
Mestre: Mantingueu la calma, no passa res.
(S’obre la porta i apareix el director)
Director: (Seriosament) Nois, recolliu i marxeu a casa.
(El Director s’acosta al mestre)
Mestre: (xiuxiuejant) Què passa?
Director: (xiuxiuejant) Aquests edificis ja no són el que eren. No aguanten tempestes tan fortes. És més segur marxar a casa i tornar demà.
(Els alumnes surten de la classe molt ràpid i esverats)
Noi 1: Veniu tots a casa meva, que estarem a resguard.
Nois i noies de la colla: Anem a buscar les bicicletes i venim.
(Un llamp toca les bicicletes que estan lligades a la font, i la font es destrossa).
Tothom: (cridant espantats)AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH
Mestre: Correu! Correu!
(Tots marxen corrents cap a casa del Noi 1)
ESC 2
(S’obre la porta de casa del Noi 1)
Noi 1: Avi! Sóc a casa!
(S’espolsa l’aigua de la pluja)
Avi: Què ha passat que veniu tots xops?
Noi 1: (cara de preocupació) Érem a classe i de sobte, un gran temporal ens ha sorprès. Un llamp ha trencat la font i les nostres bicicletes.
Avi: (cridant) QUÈ?! S’HA TRENCAT LA FONT?
Noi 1: (cridant més fort) SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!
Avi: (nerviós comença a donar voltes) << Remuga >>
Noi 1: Què passa avi? Què et preocupa?
Avi: Seieu aquí noiets. Ja és hora que us expliqui una llarga història, que ha passat de generacions en generacions. Fa molt de temps, a l’època de l’avi del meu avi, es parlava que la font tenia un poder especial sobre el nostre poble. Resulta que la font està construïda sobre un cementiri indi. Aquesta manté la calma entre els vius i els morts. Si es trenca, els esperits indis surten de la ultratomba per arrasar el que trobin.
(Truquen a la porta, acompanyat d’un llamp que els enlluerna)
Avi: No obriu! No goseu acostar-vos a la porta!
Noi 1: Però com podem solucionar-ho?
Avi: Només hi ha una manera.
Colla: (cridant) QUINA?
Avi: Només es podrà tornar a crear l’equilibri invocant un ritual que consta en un llibre que té el boig del far.
(Tro)

Avi: Aquell qui invoqui el jurament, reconstruirà la font i tornarà l’equilibri. Però aneu amb compte, el boig del far és un sàdic manipulador i satànic.

Aina Catalan
Guillem Cornella






ACTE I
Escena 1:
(Un home entra en un bar al costat del port)
Dimitri: (S’asseu a la barra)-Posa’m una canya aquí.
Cambrera: (se la veu estressada) Ara va senyor.
(Dimitri s’espera 3 minuts i la cervesa que havia demanat no arriba, es comença a posar nerviós)
Dimitri: (impacient) Escolta senyoreta, porti’m la cervesa d’una fotuda vegada, tinc molta pressa.
(la cambrera li porta la cervesa, i se la veu d’un glop, posteriorment en demana dues més)
Dimitri: (assedegat) Porti-me’n dues més, i rapidillo que no tinc tot el dia nena.
(la cambrera mosquejada li dóna quatre cerveses)
Cambrera: (enfadada) Tingui les seves estúpides cerveses i calli’s ja.
(després de veure-se-les, demana un xarrup d’orujo per baixar les cerveses que s’havia begut)
Dimitri: (mig borratxo) Escolta guapeta, prepara’m un xarrup d’orujo alleugerant.
(Dimitri es beu el xarrup, mira el seu rellotge per veure quant de temps té per anar a fer l’intercanvi, i veu que arriba mitja hora tard)
Dimitri: Molt bo el xarrup nena, ara porta’m unes tapes, a veure si fas quelcom de profit.
(La cambrera entra a la cuina del bar, i, de sobte, en Dimitri s’aixeca ràpidament, agafa el maletí que havia deixat sota la cadira i se’n va sense pagar)

Escena 2:
(A l'arribar al lloc de l’intercanvi, en Dimitri es troba sol i veu un contenidor en el qual probablement hi ha tota la droga.)
Dimitri: (Content)- Si la pujo en aquella llanxa ràpid i me’n vaig, no l’hauré de pagar.
(Ràpidament obre el contenidor a la força, agafa la droga i la posa dins la llanxa.)
Dimitri: (Estressat) – M’he de donar pressa abans no arribin!
(Arriba un cotxe de luxe i para just darrera la llanxa, baixen dos homes amb americana i un d’ells veu en Dimitri)
Home 1: (Cridant) – Nikolas, mira’l, a la llanxa, ens intentava robar la droga!
(En Nikolas el veu i treu la pistola)
Nikolas: (Emprenyat) – A mi ningú em roba capsigrany!
(Li dispara al pit uns quants cops i en Dimitri cau mort a terra, l’altre home agafa el cos i l’arrossega fins a l’aigua.)
(Se senten sirenes de fons)
Nikolas: (Espantat) – Corre Korsakov, agafa el maleït maletí i anem a la llanxa!
(Corren a agafar el maletí i van fins la llanxa, busquen la clau i no la troben)
Nikolas: Fes un pont, no et quedis parat, tu!
Korsakov: (Estressat) : No es pot, està blindat!
Nikolas: Maleït sigui en Dimitri.
(Van a terra fins al cotxe)
Nikolas: Treu la pasta del maletí i fot-la en el fotut maleter!
(El seu soci ho fa així i deixa el maletí a terra)
Nikolas: Puja al cotxe badoc, de pressa!
(Pugen al cotxe i se’n van abans que la policia aparegui.)

Xavi Fabregat
Oriol Herrera



Personatges:
  • Professor: Marc M.
  • Alumnes: Marc T., Lluis.

Escenes:
  1. ESCENA 1: Entren els tres personatges a la classe de reforç de matemàtiques, i en Marc, el professor, els anuncia amb entusiasme...

  • Prof: Bon dia nois.
  • Nois: Bon dia.
  • Prof: Avui no farem problemes de les proves Cangur, avui anirem a “AquaWorld”! Degut a la vostra posició a les proves Cangur, el comitè internacional ens ha regalat 3 entrades!
  • Nois: Visca!

  1. ESCENA 2:

  • Prof: Ja som al parc aquàtic.
  • Tapu: Anem a aquell tobogan!

Quan ja s’han tirat pel tobogan...

  • Lluís: Mireu aquell cartell!
  • Tapu: Què hi posa?
  • Lluís: Hi posa que podem veure un espectacle de dos vaixells pirates batallant.
  • Prof: Doncs anem-hi!

Van a demanar les entrades a un senyor que hi ha al costat del cartell...

  • Prof: Desitjaríem tres entrades per l’espectacle, senyor.
  • Senyor: Molt bé.

  • Senyor: Com que és a l’oceà, us hi portem, però us he de deixar inconscients perquè no sapigueu on és.

El senyor els deixa inconscients...

  1. ESCENA 3: Es desperten els 3 personatges enmig de l’oceà, en una llanxa, i de sobte, escolten uns bombardejos darrere seu... Es giren i descobreixen dos vaixells pirates encarats, amb els canons a les bandes preparats per tornar a obrir foc, i la bandera pirata onejant per sobre els caps de la tripulació pirata.

  • Lluis: Mireu, mireu, hi ha dos vaixells pirates!
  • Prof: Això no m’agrada...
  • Lluis: Què és això que cau?
  • Marc: És una corda?
  • Lluis: Sí, sí que ho és!

Tot seguit, una corda baixa del vaixell de la dreta, i els estreny amb una força inhumana, i són atrets a la coberta del vaixell. Els agafen i els deixen inconscients.

Marc Tapounet
Lluís Kitsu
Marc Montore




Primer acte
Escena 1:
(Els dos personatges es troben asseguts en un banc de l’estació del Nord esperant el seu tren)
Roger: He estat investigat i hi ha 28 espècies diferents de papallones.
Pau: Quatre de les quals són verinoses.
Roger: (Es riu) Sembla mentida que puguis dir una bestiesa com aquesta i quedar-te tan tranquil.
Pau: Com?
Roger: Concretament hi ha cinc espècies verinoses.
Pau: No
Roger: Sí
Pau: Quines?
Roger: Sabariptus Saberisae, Misungilis Sabarísia, Rampitinus Sabaritinus, Papalinius Josofini i Mandangus Stradivarius.
Pau: T’equivoques amic meu! L’espècie Misungilis Sabarísia es va extingir fa uns dos anys com a conseqüència del canvi climàtic!
(veu en off: Passatgers del tren en direcció a l’Índia, es prega que pugin al tren número 274)


Escena 2:
(Els dos personatges es troben caminant per la jungla d’Índia)
Roger: Amic Pau, et queda crema solar?
Pau: Sí, té (es treu de la motxilla un pot de crema solar i li dóna)
Roger: Què coi és allò d’allà al davant?
Pau: El què?
Roger: Apropem-nos
Pau: Però on?
Roger: Vine i calla
(Els dos personatges arriben a un campament destrossat)
Pau: Què ha passat aquí?
Roger: Marxem d’aquí col·lega, això em fa molt mala espina.
Pau: Tot això sembla molt vell
Roger: Marxem...
Pau: Què hi fan un arpó i una brúixola aquí tirats?
Roger: Marxem... Jo només vull veure papallones!
Pau: Espera
(En Pau registra l’ambient i troba una palanca, l’acciona sense pensar-s’ho)
Roger: Què has fet! Ets un complet inútil!
Pau: Què passa? Per què?
Roger: El terra s’està obrint!
(El terra es comença a obrir)
Pau: Mare meva... Mira dins de l’escletxa al terra.
Roger: Què hi ha?
Pau: Shambala, el temple perdut que conté totes les riqueses de Marco Polo...


Roger Sahuquillo
Pau Franquesa







  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada