- Per als alumnes de 3er ESO en la matèria de català.
- Llegeix el poema de Joan Salvat-Papasseit. Explica quines vivències descriu. Què vol dir guardar fusta al moll? Com es refereix a la fosca de la nit? Com crea el poeta un contrast entre la fosca i la llum? Què vol dir el poeta quan parla de les mans dels trinxerarires com una farandola? Quina relació faries del poema amb la biografia de l'autor? Què creus que vol dir l'última estrofa?
- NOCTURN PER A ACORDIÓ
- A Josep Aragay
- Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
- (Vosaltres no sabeu
- què és
- guardar fusta al moll:
- però jo he vist la pluja
- a barrals
- sobre els bots,
- i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
- sota els flandes
- i els melis,
- sota els cedres sagrats.
- Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
- i la volta del cel era una foradada
- sense llums als vagons:
- i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
- Vosaltres no sabeu
- què és
- guardar fusta al moll:
- però totes les mans de tots els trinxeraires
- com una farandola
- feien un jurament al redós del meu foc.
- I era com un miracle
- que estirava les mans que eren balbes.
- I en la boira es perdia el trepig.
- Vosaltres no sabeu
- què és
- guardar fusta al moll.
- Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
- -que són de tants colors
- com la mar sota el sol:
- que no li calen veles.
- Joan Salvat-Papasseit
11 d’abril 2014
Nocturn per a acordió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest poema explica les vivències viscudes quan va treballar en el moll guardant fusta la fusta perquè no es fes malbé. Guardar la fusta al moll és, segons he trobat que no sé si estarà bé, un treball que tracta d'agafar la fusta mullada perquè no es faci malbé per la nit. La fosca de la nit la reflexa amb la gola del llop, i el contrast de foscor i llum es troba a "i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop", Quan parla dels trinxeraires, que són persones amb un ofici de classe baixa, es refereix a la farandola, que és un ball típic català, perquè estaven tots els trinxeraires agafats de les mans en rotllana, com se sol fer en una farandola. La relació entre el poema i la seva vida és que el poema està fet a partir del que va viure ell en el moll. La última estrofa es refereix al soroll del vaixells quan passaven a prop del moll, i que clar, com hi havia tants vaixells diferents, cada botzina és diferent, per això lo de són de tants colors com la mar sota del sol, una altra vivència seva, que té molts colors diferents, i que clar, no li calen veles perquè el sol ja il·lumina el mar.
ResponEliminaBon comentari,Joan! Fixa't que la diferència dels vaixells ve donada pels seus fanals, de colors diferents, fixa't amb què compara aquests fanals...aleshores l'oració es refereix a un so diferent al de les botzines...Molt bé la relació amb el ball popular de la farandola, aquesta comparació li dóna al poema un contingut molt popular, com també ho fa el contingut de la darrera estrofa, en ambdues es parla de la companyia entre els homes.
EliminaAquest poema va sobre un home que treballa en un port amb vaixells i explica com treballa i com és la seva feina, com la pluja els molestava quan treballaven i com treballaven en la fosca nit quan no s'hi veia res, però ells igualment continuaven treballant. Guardar fusta al moll suposo que significa que era del que treballava aquest home, es a dir, al moll amb vaixells i amb la fusta dels bots. A la fosca de la nit s'hi refereix com a "un foc d'estelles dins la gola del llop", és a dir, que hi ha estrelles dins d'un gran fosc i amb aquesta mateixa frase crea el contrast entre la fosca i la llum. L'última oració vol dir que si no treballem del mateix que ell treballava, no entendrem això que diu de "l'oració dels fanals dels vaixells" i no entendrem el perquè diu que aquests fanals són "de tants colors, com la mar sota el sol: que no li calen veles.", quan diu que no li calen veles, jo entenc que és perquè el mar ja porta als vaixells sols, sense veles. La relació que hi ha entre el poema i la biografia de l'autor és que el seu pare era un mariner, és a dir que treballava al mar i que entenia totes aquestes dites que es diuen en el poema que per una persona que no treballa al mar són difícils d'entendre.
ResponEliminaAquest poema m'ha agradat més que l'altre i l'he pogut entendre millor, encara que hi ha vocabulari que he hagut de buscar ja que la meitat de les paraules no les entenia.
Bé, Eulàlia, en aquest poema, com podràs notar si el rellegeixes, es nota la companyia que es fan els homes en la fosca de la nit al mar. Comprova quin altra significat pot tenir el mot veles en el poema.
EliminaLes vivències que ens explica Joan Salvat-Papasseit en aquest poema són de quan treballava al port, quan plovia i es feia fosc i es quedava sol amb tan sols altres trinxeraires. Quan plovia fort, s’encarregava que la fusta no es mullés i es fes malbé ja que suposo que el seu ofici tenia alguna relació amb la fusta. Es refereix a la fosca de la nit quan es refereix a la gola del llop, fent el contrast dient “he fet un foc d’estelles dins la gola del llop”. Quan parla dels trinxeraires com una farandola, vol dir que ells, de classe baixa, es reunien al voltant del foc i feien com una farandola, és a dir, una mena de dansa al voltant. La relació del poema amb la seva biografia és que el seu pare treballava de mariner i va morir quan ell era molt jove, i diu que nosaltres no sabem com de dur és tot això. L’última estrofa es refereix que no entenem quan ens diu aquesta oració, que deuen saber els mariners i, jo entenc que el mar mou els vaixells sense necessitat de veles ni fanals.
ResponEliminaMolt bé Mar! En efecte, el poema vol reflectir la duresa de la vida nocturna al port.Cal revisar la darrera estrofa, que pot tenir altres significats. La impressió que dóna el poema és que la fosca fa indefensos els homes, o els humanitza més, malgrat les dures condicions en les quals viuen.
EliminaAquest poema explica les vivències d’ un home el qual treballava. “Guardar fusta al moll”, era un ofici el qual consistia en guardar la fusta per la nit perquè no es fes mal bé. Quan en el poema diu “Un foc d’estrelles dins la gola del llop”, és quan es refereix a la fosca nit. En aquest mateixa oració, també és on es fa el contrast entre foscor i llum, ja que les estrelles dins la gola del llop, en un principi provoquen llum, però el poeta ho fa servir per referir-se a la foscor, així que contrasta en foscor i llum. El vers “però totes les mans de tots els trinxeraires com una farandola” , significa que els trinxeraires, que eren els que deurien treballar amb l’home, ja que són persones amb oficis de classe baixa, “s’agafaven de les mans, com una farandola”, que vol dir en cercle i rodejant el foc.
ResponEliminaCrec que aquest poema es pot interpretar com una ironia en aquella temps, ja que havia gent que vivia molt bé i no havia de treballar, en canvi havia altre gent que es passava sempre treballant, llavors el Papasseit feia poemes perquè la gent se n’adonés d’aquesta injustícia. En aquest poema ho podem veure reflectit, quan diu “ jo he guardat fusta al moll, i vosaltres no sabeu el que es”, ja que quan diu jo he guardat fusta el moll es refereix a que ell a treballat i l’altre gent a la que fa referència el poeta és la que no ha treballat mai.
L’última estrofa fa referència a que hi ha tantes oracions com colors en el mar quan reflecteix amb el sol. El mar al ser transparent se li veu reflectit els colors de l’arc de Sant Martí provocats pel sol, i com a conseqüència els vaixells ja no necessitaven veles de colors. La figura retòrica que trobem en aquesta estrofa és una comparació.
Bé Laia, has fet un comentari prou extens. Fixa't la importància del foc en la fosca, les estelles, i la defensa molt probable, com tu dius, de la classe treballadora. El contingut dels darrers versos ens porten a una dimensió transcendent de la unió entre els homes en el buit de la vida, que en el poema es representa pel mar de nit, i que es recolza en la idea de la oració.
EliminaEn aquest poema, l'autor explica les vivències de quan treballava al port, resguardant la fusta de la pluja, perquè no es fes malbé, a demés, també ens explica que aquest treball el feia de nit, a la foscor, i es refereix a ella com un obstacle, però no només la foscor, també el fred de la nit, i es protegien d'aquest fred i d'aquesta foscor fent un foc. que simbolitza la llum i la calor, i al voltant d'aquest foc es resguardaven tots els trinxeraires, formant un cercle, i a això es refereix quan diu "com una farandola", ja que una farandola és un ball popular en el qual es posen a ballar en cercle.
ResponEliminaLa relació que faria amb la seva biografia és que, en algun moment de la seva vida, abans de ser poeta, va treballar d'això, i deu ser quan ell era bastant jove, ja que el seu pare, fogoner de vaixell, va morir quan ell tenia 7 anys i va passar a viure a diferents vaixells fins als 12 anys. L'última estrofa crec que fa referència a la manera de comunicar-se que tenien els vaixells, amb el codi morse, utilitzant les llums com a eina, i diu que no l'entendríem, i jo crec que és perquè no som mariners. També és refereix als molt colors que provoca la llum al topar amb el mar.
Molt bé, Rafel! Interessant interpretació de la darrera estrofa. És un poema que traspua humanitat en un món fosc i anònim.
EliminaEn aquest poema Joan Salvat-Papasseit ens vol explicar els seus moment quan treballava suposo que al port, guardant la fusta perquè l'aigua no la fes malbé. Ens vol transmetre la foscor de la nit durant la qual treballava a través de la frase "i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop" i a la vegada ens fa una contrast amb el foc d'estrelles, representant aquell foc que feien ell i els seus companys al voltant del qual passaven la nit. A l'última estrofa ens vol explicar la visió dels fanals dels vaixells, els quals els guien i per això diu l'oració i per explicar-ho ho compara amb el mar i el reflexe del sol, el qual produeix un munt de colors groguencs.
ResponEliminaBé Marta. No trobes que en aquest poema s'endevina el valor de la companyia entre les persones en els moments difícils? quan diu, per exemple, "el miracle de la farandola al voltant del foc...
EliminaEn aquest poema, Joan Salvat-Papasseit explica les coses que li passaven i veia quan estava treballant al port, segurament en els moments que es quedava sol. Lo de guardar la fusta al moll,deu ser tenir que guardar la fusta quan arriba el mal temps, per evitar que es mulli. També descriu la foscor com "la gola del llop" o "els vagons sense llums", i ho contrasta amb "he fet un foc d'estalles". Interessant l'última estrofa, on menciona com es comuniquen els mariners a la foscor amb "l'oració dels fanals dels vaixells". I això de que no calen veles es deu referir a que amb la comunicació que s'estableix, no calen les veles per fer els vaixells més vistosos.
ResponEliminaBona visió, Esteve! Sobre la comunicació entre els vaixells, també podem esmentar la referència a la diferència entre ells, la varietat dels caràcters humans en la vida, "en el mar"...
EliminaEn aquest poema de Joan Salvat-Papasseit penso que el personatge en aquest cas està explican una època pasada seva de quan suposadament treballava en un port. També explica bastant bé els records que té d'aquest treball, recorda quan hi havia pluja i ell tenia que guardar la fusta o la foscor que l'envoltava i ell feia un foc per poder veure (és veu reflectit quan diu "he fet un foc d'estelles dins la gola del llop"). M'ha agradat en la penúltima estrofes quan diu "totes les mans de tots els trinxeraires com una farandola feien un jurament al redós del meu foc" ja que interpreto que al voltant del foc hi havia més gent compartint experiències, i també m'agrada el que diu en l'última estrofa perquè et fa imaginar la foscor del mar i dins d'aquesta foscor, punts grocs que són causats pels fanals dels diferents vaixells fent i que fan un paisatge bonic.
ResponEliminaEn efecte, Carlos, aquest poema té unes imatges de la vida quotidiana al port molt boniques. Crec que Papasseït ens volia comunicar aquest món tal com era i com el sentia, la vivència de la nit.
EliminaEn aquest poema el que explica Joan Salvat-Papasseit, són les vivències de quan treballava al port, el que ell feia allà. Explica coses que li van passar mentre treballava, dies en que plovia i tenia que guardar la fusta al moll perquè no es mullés i no es fes malbé la fusta, com quan diu "però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots", quan era fosc o de nit, quan diu "la gola del llop", i que fa un contrast dient "he fet un foc d'estelles dins la gola del llop". Quan el poeta parla de les mans dels trinxeraires com una farandola feien un jurament del meu redós del meu foc, parla de que ells, els treballadors, es reunien al voltant del foc per fer una farandola, o sigui, ballar dansa al voltant del foc tots junts.La relació que hi ha entre el poema i la bibliografia és que el pare de Joan Salvat-Papasseit era un mariner, i ell entenia tot el vocabulari, i quin era aquell treball. El que diu l'última estrofa es que només ells poden entendre allò, perquè treballen a la marina i saben totes les frases, i la gent que no esta a la mar cada dia no enten allò que diu perquè no ho sap apreciar tant.
ResponEliminaBé, Rut! En efecte, el poeta vol mostrar-nos, als lectors, el treball de nit del port, que es supera amb la solidaritat entre els qui hi treballen.
EliminaAquest poema parla d'un ofici que la gent creu que és molt dur, desagradable i difícil. En canvi, el poeta creu que és molt bonic i mentre treballa es meravella del que veu, i per això li agrada.
ResponEliminaLa relació que hi ha entre el poema i la bibliografia és que el pare de Joan Salvat-Papasseit era un mariner, per tant ell sabia de que anava aquell tema, i quin era aquell treball.
L'última estrofa crec que es refereix a tots els color que provoca la llum del sol al tocar amb l'horitzó del mar.
arriba españa
ResponElimina