Un model d'alumnat?...

Si ens creiem que actualment hi ha escoles inclusives, voleu dir que aquestes escoles  haurien de projectar un model d'alumnat ?... No creieu que qualsevol model n'exclou d'altres, i això fa pensar en una escola exclusiva?... 

Per endegar l'educació per a tothom, tenint en compte la diversitat, seria molt saludable no seguir l'estela dels models. Un pot dir que els models són com fites a on volem arribar, però aquest és un greu error, que es comet en molts llocs de la societat i que produeix molta infelicitat. 

Si volem arribar a un model, vivim acceptant que no ens agradem, que ens emmirallem en un altre, i això no ens deixarà fruir de qui realment som i del present. Ens sentirem dividits entre el que som i el que voldríem ser. Aquí hi ha el gran error. Un s'ha d'estimar amb força tal i com és, no dividir-se en imatges, i fruir la vida al màxim. Som únics al món i aquesta és la gran meravella. Sent com som, podem fer grans coses.

Per tant, penso que les escoles no haurien de transitar cap a uns models. Cal viure en el que som i treballar tal i com som. 

Vindran molts alumnes en el futur amb característiques ben variades. L'escola inclusiva, si existeix, els hauria d'acceptar i rebre tal i com són, respectant la seva personalitat i fent-los treballar amb aquesta. Molts nens avui dia són medicats perquè rendeixin més... Algú els està usurpant la seva manera de ser i el seu temps. Imagineu fins a on arriba el materialisme d'aquesta societat.

En el futur els estudiants seran ben diferents dels models que potser a alguns els agradaria. Perquè ells són lliures d'elegir com són i cap a on volen anar. Tots estarem d'acord  que volem gent responsable, que pensi per ella mateixa... Però ben mirat, la maduresa arriba amb els anys i no cal que formi part de cap tipus d'alumne, es pot sumar a les diversitats de caràcters que formen el món, i que haurien de sortir d'una escola inclusiva. Aquesta no pot posar cap adjectiu a ningú; l'etiquetatge, l'ideal, inevitablement porta a l'exclusió.