Fa dies vaig llegir un article de Philippe Meirieu -https://quenoensperdinlesformes.blogspot.com.es/2016/07/els-7-malentesos-de-lescola-nova-segons.html?m=1- que esmentava set malentesos que es podien donar a propòsit d'uns postulats de l'escola nova, el moviment educatiu que vol dotar l'escola catalana d'un caràcter acordant amb els nous temps que vivim, amb una metodologia que no parcel·li els coneixements i emprengui treballs en projectes. Un tipus d'escola que voldria heretar l'estil de l'Institut Escola de la República, que era capdavanter en l'aprenentatge.
L'article em va cridar l'atenció en la menció que feia d'algunes escoles que han aplicat al llarg de la seva història mètodes que cuiden i escolten els alumnes. Parlava d'una escola, direm molt pragmàtica, del segle XIX- curiós, tenint en compte que volem una escola nova-, l'escola rural de Cecil Reddie. Vaig pensar que potser aquest pragmatisme ens aniria bé en el món de les paraules i les idees, en el qual molt sovint ens extraviem. L'Abbotsholme School, es deia la dita escola, a Derby, partia de les necessitats de les persones en la seva societat rural.
Explica Meirieu que "els seus alumnes aprenien matemàtiques i ciències naturals per menar una granja, llengua per comprendre les instruccions dels utensilis agrícoles, llegir el diari local, escriure als clients i proveïdors..." Una escola que fornia els seus alumnes de les eines per a la vida que els envoltava. Una manera de construir partint del més proper i, probablement, no negant que, si en el futur, la persona conegués altres àmbits, ja podria volar cap a aquells, però havent guanyat abans una base que seria aplicable a la seva llar.
La idea em sembla bastant bona, ja que segons el meu parer, els joves necessiten bases, en els rudiments de la llengua i la ciència i en aquest coneixement primari dirigit a un entorn. Amb els anys ja aniran creixent i expandint-se, llegiran, viatjaran...o no, decidiran quedar-se a casa seva. Facin el que facin, però, tindran una base que associaran al seu entorn, al seu poble i que els donarà seguretat i a la qual sempre podran recórrer.
Philippe Meirieu diu que "aquest sistema pot empobrir els alumnes confinant-los en un coneixement molt funcional que determina la necessitat de l'entorn." Segons la meva opinió, aquesta crítica obre la porta a la indefinició, tan pròpia dels temps que vivim. No es tracta d'empobrir, sinó de fornir els joves dels coneixements que tenen una aplicació a l'abast. A més a més, no crec que aquesta escola en cap moment negui la possibilitat de créixer del seu alumnat cap a altres camps del saber. Però els dóna una base orientada a la necessitat per encaminar les seves primeres passes.
Abbotsholme School proposa construir la casa pels fonaments, volent que els seus alumnes es sentin satisfets acomplint tasques que tenen un sentit en la seva societat. Per això han escollit uns objectius clars, i, en el seu cas, molt centrats en l'entorn.
Un nou projecte escolar, com el de l'escola nova 21, hauria de ser original per humil i hauria d'aclarir la seva activitat primordial; amb una de clara i engrescadora n'hi hauria prou. No ens hem de perdre un cop més en entelèquies. L'escola nova 21 podria començar per fer un apropament a l'entorn de l'escola, sigui rural o urbà, que, a més , tindria molt de sentit, ja que és el que moltes escoles estan intentant de fer amb els seus plans de centre. Obrir les portes a l'entorn és aprendre de la vida, i representa un bon antídot contra aquesta societat global i pretensiosa en què predomina la inconsistència i el postís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada