En una escola a les afores de Gdansk, Szkola Sztuki i Rzemiosla, es trobaven alguns matins grafits a les parets que donaven al carrer. Es podien llegir com un fort crit de joventut de voler expressar-se, de voler crear. En aquell moment es vivia una onada artística al barri, i molts alumnes hi participaven.
L'equip dels professors va pensar en com canalitzar aquella febre creativa, calia treure el profit d'aquell fenomen, d'aquella acció. Perquè aquesta era una de les divises del centre.
I se'ls va ocórrer de fer una activitat de grafits a dins de l'escola. Convertir l'expressió transgressora del carrer en motiu de treball col·lectiu a dins. El professor Aleksander explicava el següent a la trobada, l'anècdota d'un veí amic, el Martius. Aquest era el fruiter del barri. Sovint es trobava la seva furgoneta pintada de grafits, i va reconèixer que aquelles lletres llampants no quedaven pas malament, és més, les hi va deixar i no va tornar a pintar de blanc la seva furgoneta.
El professor d'art, en Piotr, el del mostatxo nietzscheà i els "quevedos", va guiar aquesta activitat. Els professors de les altres matèries esperaven de bon matí els alumnes al pati amb els esprais, en un dia que no pujarien a les aules.
Durant tot un dia van decorar amb acolorits dibuixos i lletres les parets grises dels patis de l'escola. Els esprais van seguir contorns de cares, van emplenar de colors figures, objectes, lletres... Els joves basquiats van invertir molta energia i tothom es va expressar fent dibuixos i lemes.
El resultat final feia patxoca, donant molt de color i expressivitat a l'escola. Professors i alumnes van trencar l'homogeneïtat de grisor i es van felicitar per haver contribuït plegats a millorar l'espai i les relacions entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada